a restaurant… Llevataps
ENG > My new favorite restaurant in Girona has only a few months of life. Perhaps because they use a mixture of modern and welcoming space with creative, quality food, they already got many points in my particular scale when I first saw it. Finally, a “volcano of mushrooms” convinced me to go in and although I did not get to taste it, none of the dishes that appeared on the table left me indifferent. Finding places like this, cheer up the weekend.
Where · When · My order · Planout > Llevataps · To satisfy the curiosity of the palate · A diner full of nice surprises (37.50 €) · A walk on the streets of the Call
CAT > El meu nou restaurant preferit de Girona només té uns pocs mesos de vida. Potser perquè fan servir una barreja entre espai modern i acollidor amb menjar creatiu i de qualitat, ja tenien molts punts en la meva escala particular quan el vaig veure per primer cop. Finalment, un “volcà de ceps” em va convèncer per entrar-hi i malgrat que no vaig arribar a tastar-lo, cap dels plats que van aparèixer a taula em va deixar de sorprendre. Trobar llocs així t’alegra el cap de setmana.
On · Quan · Què demano · Planout > Llevataps · Per satisfer la curiositat del paladar · Un sopar ple de sorpreses agradables (37,50 €) · Una passejada pels carrers del Call
albaper 
Ahir vaig tenir la sort de sopar en aquest fantàstic restaurant! Tot passejant pel call mentre buscàvem on sopar, vàrem ensopegar amb un llevataps que clamava des dels grans finestrals el gust per la feina ben feta.
No només el personal és atent en tot moment, sinó que és curós en la presentació d’uns plats creatius i de qualitat.
Una fina torrada amb una particular escalivada ens va donar la benvinguda. Tot seguit, el cruixent de foie mi-cuit amb gelatina de ratafia, va començar a fondre els nostres sentits. El dau de tonyina amb navalles i gambes, el filet amb patata i foie, i el bikini de mantega de tòfona, pernil d’ànec i ceps van acabar d’arrodonir el sopar, tot ben marinat per un vi blanc jove ben fresc.
De postres, el “tigretón” amb gelat d’Idiazabal i la tarta tatin amb gelat de vainilla van posar el punt i final a un plaer pels sentits.
De ben segur que aquest ha suplantat el que fins ara, era el meu restaurant preferit.
Veig que han canviat la carta però segueixen en forma! La veritat és que ja tinc ganes de tornar-hi…
Per cert, quin era el teu restaurant preferit fins ara?
Ah! I gràcies per compartir l’experiència!